fotògraf sexual catala

 

 

Un matrimoni portava anys de convivència i no aconseguia tenir fills

 

ambdós cònjuges van preguntar que era un substitut?
El doctor va respondre .- és un gigolo que fa les funcions d'amant sexual per inseminar naturalment la seva dona i aquesta quedi embarassada. La senyora va dubtar, però el seu marit li va dir al doctor i assumir dona que per ell no havia problema per tal de realitzar la seva màxima il.lusió de poder tenir fills.
Dies després van contractar a un jove per a tal menester.
No obstant això, l'atzar creuo a un fotògraf de nens que havia estat cridat a la casa veïna per retratar un nadó i es va equivocar de pis ...
- Bon dia senyora, vinc per l'infant. (La que volia quedar embarzada)
- Sí, passi vostè. Vol prendre alguna cosa?
- No, moltes gràcies. L'alcohol no és bo per al meu treball. A més, vull començar com més aviat millor.
- Molt bé, passem a l'habitació?
- Pot ser allà, encara que m'agradaria més aquí a la sala, diguem que dos a la catifa, dues al sofà i també al jardí.
- ¿Doncs quants seran? - Es va alarmar la senyora.
- Més o menys cinc, però si vostè accepta poden ser més.-va dir, mentre treia un àlbum-.
- Vull que vegi alguna cosa del que he fet, tinc una tècnica que li agrada molt als meus clientes. Per exemple: miri aquest nen que bonic; ho vaig fer en un parc públic, a plena llum del dia, es va ajuntar la gent per veure i fins i tot em van ajudar dos amics, perquè la senyora era molt exigent: amb res li donava gust. A sobre, aquesta vegada vaig haver de suspendre el treball perquè va arribar un esquirol i va començar a rosegar l'equip.
La senyora estava estupefacta. Escoltava tot això mentre el fotògraf continuava:
- Ara, mireu aquests bessons. En aquesta ocasió sí que em lluïa. La mare es va portar molt bé i tot ho vaig fer en menys de cinc minuts: vaig arribar i ¡paf, paf!, Només dos trets i miri que bé em van sortir els gemelitos.
La senyora estava cada vegada més espantada, escoltat el fotògraf que continuava:
- Amb aquest nen batalla més. La mare era molt nerviosa. Jo li vaig dir: 'Senyora, vostè torni per a l'altre costat i deixi que jo faci tot' .. Ella es va girar i ja vaig poder fer-ho.
La senyora estava a punt del desmai.
El fotògraf va guardar el seu àlbum i li va dir:
- ¿Vol començar? - Quan vostè digui-va contestar ella-.
- Està bé, vaig pel trípode.
- ¿Trípode? -Va dir, tremolant, la senyora-.
- Sí - va dir el fotògraf - la meva aparell és molt gran. Necessito el trípode per donar-li suport perquè ni amb les dues mans puc sostenir bé i. ... ¡Senyora. ....¡ Senyora ... Señoooraaa!, Per on va ... no corri i ............... el nenaixí que van decidir anar al epsecialista, que tes estudiar el cas en diverses sessions els va dir que l'única solució era buscar un substitut.  

El Rei D. Joan Carles I rei de España y Catalunya

Que una Mare havia tingut bessones i els havia posat respectivament Catalunya i Espanya com noms. Així que sense pensar-s'ho dues vegades el rei encarrega una visita per honrar tan celebri unió i simpàtica dels pobles d'Espanya i una vegada concertada l'entrevista es dirigeix ​​a l'hospital on estava la mare amb les bessona Catalunya i Espanya.


En arribar a l'habitació Mònica (mare de les bessones) estava donant el pit a Espanya, mentre l'altra (Catalunya) estava dormint plàcidament als braços de la seva mare,

El rei li diu que la desperti que vol veure (a catalunya) i la mare li contesta:
Majestat, no us recomano despertar-la, ja que si Catalunya es desperta, Espanya deixés de mamar ...

Un català calb i un geperud

És un calb que passa pel carrer i es creua amb un que porta gep, i li diu:
Què portes a la motxilla??
I el geperut li contesta:
La teva pinta imbècil!

una mica bullit ha d'estar el propietari del restaurant

re inventar la sopa d´all

Bé bulli en català és bullir i bullido bullit i una mica bullit ha d'estar el propietari que tanca el restaurant per fer obres d'art, una mena de Dalí amb les pintures que al final seguint les arrels culinàries pintava els quadres llançant ous, esperem que el Bullidor no acabi també llançant ous de colors als seus clients.

La veritat és que a part de recordar-me a Dali més em somia al de quan la primera operació de cor per Christiaan Barnard, que va ser el primer a tenir èxit, no hi ha dubte que el mític, artista, de 3 estrelles michelin D. Adrià, sembla que s'ho ha pres igual d'important?

Sr Adrià, que les àvies sense cap estrella ni de Pirelli, fan uns guisats que et mors ia més a preus d'aquest planeta, però en fi sempre hi haurà coses incomprensibles per a les ments populars dels mileuristes.