fotògraf sexual catala

 

 

Un matrimoni portava anys de convivència i no aconseguia tenir fills

 

ambdós cònjuges van preguntar que era un substitut?
El doctor va respondre .- és un gigolo que fa les funcions d'amant sexual per inseminar naturalment la seva dona i aquesta quedi embarassada. La senyora va dubtar, però el seu marit li va dir al doctor i assumir dona que per ell no havia problema per tal de realitzar la seva màxima il.lusió de poder tenir fills.
Dies després van contractar a un jove per a tal menester.
No obstant això, l'atzar creuo a un fotògraf de nens que havia estat cridat a la casa veïna per retratar un nadó i es va equivocar de pis ...
- Bon dia senyora, vinc per l'infant. (La que volia quedar embarzada)
- Sí, passi vostè. Vol prendre alguna cosa?
- No, moltes gràcies. L'alcohol no és bo per al meu treball. A més, vull començar com més aviat millor.
- Molt bé, passem a l'habitació?
- Pot ser allà, encara que m'agradaria més aquí a la sala, diguem que dos a la catifa, dues al sofà i també al jardí.
- ¿Doncs quants seran? - Es va alarmar la senyora.
- Més o menys cinc, però si vostè accepta poden ser més.-va dir, mentre treia un àlbum-.
- Vull que vegi alguna cosa del que he fet, tinc una tècnica que li agrada molt als meus clientes. Per exemple: miri aquest nen que bonic; ho vaig fer en un parc públic, a plena llum del dia, es va ajuntar la gent per veure i fins i tot em van ajudar dos amics, perquè la senyora era molt exigent: amb res li donava gust. A sobre, aquesta vegada vaig haver de suspendre el treball perquè va arribar un esquirol i va començar a rosegar l'equip.
La senyora estava estupefacta. Escoltava tot això mentre el fotògraf continuava:
- Ara, mireu aquests bessons. En aquesta ocasió sí que em lluïa. La mare es va portar molt bé i tot ho vaig fer en menys de cinc minuts: vaig arribar i ¡paf, paf!, Només dos trets i miri que bé em van sortir els gemelitos.
La senyora estava cada vegada més espantada, escoltat el fotògraf que continuava:
- Amb aquest nen batalla més. La mare era molt nerviosa. Jo li vaig dir: 'Senyora, vostè torni per a l'altre costat i deixi que jo faci tot' .. Ella es va girar i ja vaig poder fer-ho.
La senyora estava a punt del desmai.
El fotògraf va guardar el seu àlbum i li va dir:
- ¿Vol començar? - Quan vostè digui-va contestar ella-.
- Està bé, vaig pel trípode.
- ¿Trípode? -Va dir, tremolant, la senyora-.
- Sí - va dir el fotògraf - la meva aparell és molt gran. Necessito el trípode per donar-li suport perquè ni amb les dues mans puc sostenir bé i. ... ¡Senyora. ....¡ Senyora ... Señoooraaa!, Per on va ... no corri i ............... el nenaixí que van decidir anar al epsecialista, que tes estudiar el cas en diverses sessions els va dir que l'única solució era buscar un substitut.